1 m.
passa, pas, esp. en tant que hom compta llur nombre en una marxa.
gambada o passada, passa llarga.
camada o camallada, íd.
contrapassa, passa en direcció oposada a la que hom ha fet abans (terme esp. de coreografia).
tentines (f. pl.), passos vacil·lants com els d'un infant petit o d'un embriac.
2 Manera de caminar.
entrepàs o ambladura, pas d'un animal que ambla.
portant, íd.
caminar (m.). Tenia un caminar molt graciós.
anament o anadura (dit d'un animal)
Cp. demble, trot
3 Fig. Allò que hom fa per obtenir una cosa.
passos (pl.)
gestions
diligències
anades i vingudes
tràmit. Els tràmits a seguir.
4 → petjada.
5 Acció de passar: → trànsit.
emboc, pas d'una cosa per un lloc estret.
6 Indret per on hom passa.
passatge (obs.)
portell, pas d'entrada en una tanca, en un marge, etc., que permet just el pas d'un carro.
call, en l'expressió obrir-se call, obrir-se pas. També, indret per on un riu passa encaixonat.
gual, pas d'un riu.
grau, pas a través d'una cosa abrupta.
canar, pas estret entre dues cases.
(Cp. Androna.)
7 Pas entre muntanyes:
port. Els ports dels Alps.
canal, pas estret entre cingleres.
gorja o gola
goleró (en un cingle)
osca, íd.
escanyall o estretall, pas molt estret.
8 → estret (m.).
9 → passatge.
10 → esdeveniment.
11 De pas: De passada. De camí. Tot passant.
Obrir pas: Fer carrer. Es va fer carrer entre la gernació. Obrir-se call, obrir-se pas.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
